Aquesta història neix per la necessitat d’explicar la pèrdua de la innocència que viuen (vivim) molts nens i nenes quan ens assabentem “d’on ve el menjar que mengem”. Tampoc no es tracta d’aprofundir al tema de menjar o no menjar carn.

​

Boliche és la narració d’una amistat prohibida. Una amistat endre dos éssers que a priori no s’haurien d’entendre i malgrat tot s’entenen millor que molts humans. Es tracta d’una amistat pura, sense l’aprofitament l’un de l’altre.

​

Una bona referencia d’aquesta relació seria la relació de l’extraterrestre d’ET amb el nen protagonista, entre els quals es genera un vincle d’amistat que ningú entén.

​

Com al conte dels tres porquets, aquesta història ens ensenya una sèrie de valors com són l’esforç, la solidaritat i la cooperació.
L’espectador en tot moment es troba de la mà de la protagonista fins que aquesta cau al forat. D’aquesta manera la tensió s’accentua amb ella fins al final, on descobrirem que l’amistat ha vençut i que, gràcies al porquet s’ha pogut salvar la vida de la nena.

 

Es només llavors què es generen aquests sentiments d’amor i amistat dels adults cap a l’animal, uns sentiments que moltes vegades s’obliden en considerar els animals únicament com a font d’aliment i suport.

​

Una història que captivarà a l’espectador, deixant-li reflexionant sobre l’amistat, els sentiments o la relació entre germans o entre pares i fills. L’objectiu és que l’espectador pugui viure la història des de l’imaginari de la nena. Una narració d’un conte atípic, amb missatge i amb certa estètica especial que pot encaixar perfectament al panorama cinematogràfic internacional.